El preu dels locals comercials es duplica a València pels apartaments turístics

El preu d’alguns locals comercials s’ha doblat a València en un any per la demanda per a transformar-los en apartaments turístics, segons revela el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de València. L’al·luvió de turistes que viu la ciutat després de la pandèmia ha fet disparar la transformació de baixos comercials en habitatges vacacionals amb llicència. 

La patronal turística Exceltur alerta que el nombre de places en pisos turístics ha augmentat un 40 % a la capital del Túria en un any. València té més d’un centenar d’hotels en projecte, però la llarga espera que han de suportar els seus promotors per la burocràcia està canalitzant l’oferta als habitatges turístics.

Establiments legals

La normativa vigent només permet obrir pisos turístics en primers amb un accés independent de la resta de la comunitat de veïns de l’edifici i en baixos. Vicente Díez, portaveu del Col·legi d’API de València, explica que “molts locals comercials sense ús s’estan reconvertint en apartaments turístics. En les plantes baixes es poden obrir sense cap problema per a fer negoci, perquè els locals són per a ús comercial”.

Díez afig que la demanda turística ha provocat que, en els dos últims anys, el preu de compravenda dels locals comercials haja pujat de mitjana entre un 25 % i un 30 %. “Abans no els volia ningú i ara estan molt demanats. En alguns casos s’ha arribat a duplicar el preu. Locals que abans estaven en venda per 500 euros el metre quadrat i que ara es traspassen per 1.000 euros el metre quadrat”, puntualitza.

Els inversors estan comprant tota mena de superfícies. “Només necessiten 30 metres quadrats. No els fa falta un baix de 200 metres quadrats”, destaca el portaveu dels API. En la zona de Blasco Ibáñez s’ha donat el cas d’un restaurant que ha retallat 100 metres quadrats la seua superfície per a l’obertura de tres apartaments a peu de carrer, afig.

Els compradors estan buscant locals en la zona de la platja, en el centre i en els voltants de l’estació Joaquín Sorolla. “És un fenomen que s’estendrà per tota la ciutat. Al Cabanyal és on més n’hi ha, però els inversors ja s’estan posicionant en ubicacions secundàries. De fet, els turistes busquen carrers tranquils”, indica Vicente Díez.

40 % d’increment

La patronal turística Exceltur alerta que, en l’últim any, el nombre de places en pisos turístics ha augmentat un 40 % a València. En concret, el nombre de places ha passat de 19.921 a 27.975 (8.054 més). La xifra supera amb escreix les 18.000 places en el centenar d’hotels de la ciutat. És una anomalia que, segons els experts, respon a l’atractiu que té València i els projectes hotelers que encara no han aconseguit llicència per la burocràcia. “Al final, el sector creix per la via dels pisos turístics”, apunten.

Alacant

Exceltur incidix en la “forta acceleració en el creixement de l’oferta d’habitatges turístics en el primer trimestre de 2024 fins a aconseguir nivells per damunt dels màxims de 2019 i 2020”. A la ciutat d’Alacant, el nombre de places en pisos turístics ha augmentat un 34,5 % fins a les 12.350 (3.165 més). La patronal denuncia que este creixement descontrolat s’està produint en ciutats que “no han regulat el fenomen o no disposen dels instruments d’inspecció i control suficients per a fer-li front”.

El problema, segons subratlla la patronal turística, és la diferència de rendibilitat sobre el lloguer tradicional “amb els coneguts efectes sobre l’escassetat de l’habitatge i el malestar ciutadà enfront del turisme”. Exceltur posa com a exemple d’este creixement descontrolat el que ocorre a València, Alacant, Madrid (un increment del 29,8 %), Màlaga (29,9 %) o Sevilla (23,1 %).

Mesures de control

“Tan sols a les ciutats on hi ha una major sensibilitat ciutadana i, sobretot, un major esforç municipal per al seu control, el creixement dels habitatges d’ús turístic se situa en una tendència favorable. És el cas de Palma de Mallorca (-6,1 % en l’últim any) i Eivissa (-17 %), Barcelona (11,8 %) i Sant Sebastià (19,9 %). En estos dos últims casos, amb nivells notablement inferiors als d’abans de la pandèmia, assenyala l’informe d’Exceltur.

Suscríbete para seguir leyendo