El consum anual d’aigua en la demarcació del Xúquer duplica la quantitat actual de l’embassada

El consum anual d’aigua en la demarcació hidrogràfica del Xúquer és de poc més de 3.000 hectòmetres cúbics a l’any, segons les estimacions de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). Esta xifra és pràcticament el doble de la quantitat embassada actualment en els embassaments de la conca, que, dilluns, era de 1.490,00 hm³. Estan al 52,66 % de la capacitat total, la xifra de la qual ascendix a 2.829,7 hm³, una xifra inferior en 170,3 hm³ al consum anual d’aigua.

És cert que tota l’aigua que es consumix no procedix únicament dels embassaments; hi ha, també, la que s’extrau dels pous i brolladors subterranis, aquella que es reutilitza després del consum i l’indicat tractament (aigua dessalinitzada o regenerada), així com la de les pluges, que, encara que escasses este any pluviomètric, també fan la seua aportació. A causa de la falta persistent de precipitacions, la conca del Xúquer va decretar ahir una “situació excepcional per sequera extraordinària” i es va anunciar que, el mes de maig, es revisarà si s’apliquen restriccions per al reg; una activitat que consumix el 80 % del total dels 3.000 hm³. Per la seua banda, l’ús urbà —té prioritat sobre la resta— utilitza el 16 %, mentres que la quantitat restant (4 %) correspon a l’ús industrial.

No obstant això, la CHX assegura que “la campanya de reg està garantida” en els sistemes del Xúquer i, probablement, del Túria; encara que la declaració de dimarts obri la possibilitat al fet que la conca del Xúquer puga sol·licitar al Ministeri l’aplicació de restriccions per al regadiu. Una situació diferent podrien viure els usuaris d’aigües superficials dels rius Sènia, Palància, Serpis i Millars, encara que les fonts de la CHX s’hi mostren cauts, a l’espera de “veure com evoluciona la primavera abans de prendre mesures” sobre este tema. “De moment, s’ha demanat als regants austeritat en l’ús dels recursos i alguns ja estan patint restriccions per la baixa disponibilitat del recurs”, expliquen. Estos sistemes amb embassaments més xicotets, com els del Sènia i el Palància, o els que no en tenen, “són els sistemes on els efectes de la sequera es manifesten de manera més ràpida”.

La preocupació no està només en la campanya actual, sinó en les futures, perquè, si no plou enguany, la situació s’agreujarà en les pròximes campanyes. A més, davant de la falta de pluges, els agricultors demanen més aigua, perquè els seus cultius ho necessiten. Així ho confirmen des de la Séquia Reial del Xúquer (SRX): “En el balanç del consum anual, que revisem cada mes, anem per damunt de l’any passat a conseqüència de les condicions climatològiques”, subratlla Ana Ferrer, la vicesecretària de l’SRX.

Estalvi preventiu

La falta de pluges no és una problemàtica puntual; “escenaris de sequera es donaran sempre”, apunten des de la Confederació. Per això, asseguren que el més recomanable “és estalviar al llarg de tot l’any” amb la premissa de mantindre la màxima quantitat d’aigua possible en els embassaments i aqüífers. “Un sistema sa i en bon estat és més resilient”, defenen, alhora que remarquen la resiliència dels sistemes del Xúquer i el Túria, que resistixen, malgrat estar vivint un dels anys més secs en els últims 30 anys. En este sentit, durant els últims anys, s’han dut a terme actuacions i obres —algunes sense completar-se— per a contrarestar esta situació, com una xarxa de pous de sequera, conduccions per a aprofitar l’aigua de les dessalinitzadores i sistemes de control que garantisquen un bon ús per part dels usuaris.

Suscríbete para seguir leyendo