L’AVL critica que la llei de llibertat educativa deixa en “inferioritat” el valencià

La institució normativa discrepa de la nova regulació de PP i Vox i assenyala que “en lloc de promoure la llengua pròpia, afavorix el castellà”

L’Acadèmia assenyala que en les zones castellanoparlants “es tracta l’anglés notablement millor que valencià”

Representants de l’AVL, amb Verònica Cantó al capdavant, i d’Educació, amb el conseller Rovira, es van reunir el passat octubre.

Representants de l’AVL, amb Verònica Cantó al capdavant, i d’Educació, amb el conseller Rovira, es van reunir el passat octubre. / Fernando Bustamante

Rafel Montaner

Rafel Montaner

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha emés un acord en el qual mitjançant una desena d’observacions mostra la seua “discrepància” amb la proposició de llei de llibertat educativa que estan tramitant les Corts a iniciativa de PP i Vox. La institució normativa del valencià expressa en este escrit la seua “gran preocupació per la situació d’inferioritat en la qual quedarà el valencià en el cas que s’aprove esta proposició de llei”. 

L’AVL destaca que la tramitació com a proposició de llei de la nova normativa “evita l’informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua”, una cosa que esta entitat presenta com un fet diferencial respecte als projectes normatius anteriors sobre el valencià en l’educació tant en l’etapa del govern del PP com en la del Botànic. 

A més, considera que el nou text legal “està més preocupat per facilitar l’exempció de l’ensenyament del valencià que a promoure la normalització lingüística”. En este sentit, remarca que en la proposició de llei “el concepte de normalització lingüística està absent” mentres que “l’exempció de cursar l’assignatura de Valencià apareix esmentada fins a 17 vegades”.

La presidenta de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó.

La presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó. / Eduardo Manzana/ Europa Press

Així mateix, explica que la proposició de llei “omet tota referència a l’especial respecte i protecció que mereix el valencià”. Per això, l’entitat que presidix Verónica Cantó diu que esta normativa “ignora el mandat que figura tant en la Constitució com en l’Estatut d’Autonomia de la C. Valenciana”. 

Ignora la Constitució i l’Estatut

En esta línia, l’Acadèmia cita l’article 3.3 de la carta magna, que explícita que “la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”, precepte a partir del qual el Tribunal Constitucional, insistix l’AVL, “ha deduït l’obligació de vehicular l’educació en les dos llengües oficials”. Igualment, cita l’article 6.5 de l’Estatut, que proclama que “s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”. 

Per esta raó, assevera l’Acadèmia, “les mencions a la recuperació del valencià han figurat sempre en els textos normatius que han tractat el règim de les llengües en l’educació en els anteriors governs valencians de qualsevol signe polític”, una cosa que l’entitat recalca que no arreplega l’actual iniciativa conjunta de PP i Vox.

“La recuperació del valencià és una obligació legal que implica necessàriament realitzar accions positives en favor seu”, subratlla l’AVL. Així, posa l’accent que mentres que l’ús normal del castellà “està plenament garantit, en el cas de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana són necessàries mesures actives per a incentivar-ne la promoció”. No obstant això, afig l’Acadèmia, “la proposició de llei no és que es limite a equiparar les dos llengües, sinó que va en la direcció contrària a la normalització de la llengua pròpia: en lloc de promoure el valencià, afavorix el castellà”.

La presidenta de la AVL, Verònica Cantó, con el conseller de Educaición, José Antonio Rovira, en octubre.

La presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, amb el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, en octubre. / Fernando Bustamante

Tracte desigual de l’alumnat

També considera l’AVL que “el règim que instaura la proposició de llei tracta els alumnes de manera diferent en funció del municipi on residixen”. “En les comarques castellanoparlants el valencià es veu abocat a la marginalitat”, alerta.

Una altra de les discrepàncies que assenyala l’Acadèmia amb la normativa que es tramita en les Corts és que la menció específica de la proposició de llei a la necessitat de respectar la normativa lingüística valenciana “ometa la paraula ‘oficial’ i la menció a l’AVL com a ‘institució normativa de l’idioma valencià’”. “Si el legislador considera convenient que figure en el text una referència a l’obligació de respectar la normativa lingüística, ha de quedar clar que es tracta de la normativa oficial que, d’acord amb l’article 6.8 de l’Estatut d’Autonomia, és l’establida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua”, assevera l’entitat estatutària. 

L’AVL, d’altra banda, assenyala que “la llengua estrangera té un tractament notablement millor que el valencià en les comarques castellanoparlants”, perquè en estes zones l’alumnat “podrà rebre en anglés més del doble del temps lectiu que es dedica al valencià”. A més, destaca que en tot el territori autonòmic “l’anglés podrà comptar amb programes experimentals, mentres que els programes experimentals en valencià desapareixeran de manera immediata en el curs 2024-2025”.

Suscríbete para seguir leyendo

TEMAS