Cada vegada menys empreses agrícoles a la Ribera

La Ribera comptava, a principis de 2020, amb 753 empreses dedicades al món de l’agricultura. Al tancament de 2023, n’eren ja menys de sis-centes. Una caiguda important que s’emmarca en la crisi d’un sector que acumula no pocs anys de retrocés. De fet, les mercantils d’esta classe representen menys del 8 % del total a la comarca.

Són temps complexos per al camp en un territori que deu gran part del seu desenvolupament social i econòmic, precisament, a l’agricultura. Sense el cultiu de la taronja, la Ribera no seria hui la que és. No obstant això, dades com estes posen de manifest la realitat d’una comarca que no ha sabut traure-li tot el suc al seu producte estrela. Manca d’un valor afegit que el convertisca en un fruit rendible per a tots els productors i que genere cada vegada més oportunitats laborals i de negoci.

Ocorre, de fet, el contrari. Des de fa anys, el sector no resulta atractiu per als joves. La falta de relleu generacional representa, únicament, un dels molts problemes que aguaiten l’agricultor mitjà. A això cal afegir la inflació, els robatoris en el camp, les plagues o les importacions des de països que produïxen fruita en condicions amb les quals els països europeus no poden competir.

Al voltant de 600

No és d’estranyar, per tant, que s’haja produït una caiguda tan significativa en el nombre d’empreses de la Ribera dedicades a l’agricultura. Segons les dades que recopila l’Institut Valencià d’Estadística, a principis de 2022, eren 7.466 les empreses de la comarca que estaven inscrites en la Seguretat Social. D’estes, 753 pertanyien al sector agrícola. O, cosa que és el mateix, el 10 % del total. L’any 2023 es va tancar amb més mercantils actives (7.758), però el nombre d’estes dedicades al camp era inferior (598).

Estes xifres mostren que, en un període de tres anys, les empreses i indústries han augmentat a la comarca. Un fet que pot entendre’s com una expansió econòmica de la qual el sector del camp no ha sigut partícip, d’acord amb les dades. Amb tot, estes no entren a valorar ni la grandària de les societats ni el seu nivell de facturació.

Al llarg dels anys, el volum d’empreses s’incrementa o disminuïx. Els posteriors a la crisi econòmica de l’any 2008 van marcar els índexs més baixos en les últimes dècades. A mesura que esta conjuntura es va donar per superada, el sector empresarial va reverdir. També en un sector primari que veia possibilitats de negoci en la creixent demanda de productes ecològics i de quilòmetre zero per a garantir la sostenibilitat mediambiental i dels productors mateixos. No obstant això, les dades dels tres últims anys mostren un important retrocés.

Abandó de terres

A esta circumstància se sumen els problemes anteriorment esmentats i que han provocat, per exemple, l’abandó d’unes 250 hectàrees de regadiu. Només en l’últim any. I es tracta d’una tendència que, hui dia, sembla que no té fi; els xicotets productors, farts de perdre diners amb cada campanya que passa, opten per deixar de llaurar les seues terres per a frenar la sagnia econòmica.

En conseqüència, com ja va avançar Levante-EMV, no resulta complicat trobar parcel·les rurals que es venen a través d’immobiliàries o portals digitals a preus irrisoris, fins i tot per preus inferiors als d’una plaça de garatge. La depreciació de la terra, lluny d’incentivar els joves a invertir en el camp, els espanta. I es genera, d’eixe mode, un cercle viciós que llastra un sector econòmic bàsic per a la societat, perquè d’ell depén la seua alimentació.

Suscríbete para seguir leyendo